La pronúncia més estesa de la sigla ESO, que fa referència a l'educació secundària obligatòria, és amb e i o tancades, i amb essa sorda (com a quisso). No obstant això, si es percep com un mot comú de la llengua i no tant com una sigla, també és admissible sonoritzar la s (com a bisó), ja que la s entre vocals generalment és sonora.

Pel que fa a l'apostrofació, tenint en compte que aquesta sigla comença amb vocal, s'apostrofa quan la precedeixen l'article definit la o la preposició de. Per exemple: 

inscripció a l'ESO (i no inscripció a la ESO)
segon curs d'ESO (i no segon curs de ESO)